dilluns, 13 d’octubre del 2008

HEI HEI!

Después d’un dia a Barcelona amb l’èxtasi a l’hora de dinar em vais despertar a les 5.30 i després d’un got de llet (constipat a Benicarló… no son bons auguris per a anar a viure a Finlandia) anem a buscar el metro, al final del carrer i arribem, suats, a l’estació de Sants:

- Un billet per a l’aeroport d’anada, i un d’anada i tornada…

Jo no tornaré.

A l’aeroport busquem i, después de fer una ruta turística per totes les terminals (A,B,C,…) arribem al mostrador de facturació de Finnair. 21.5KG! Prova superada, quatre mesos a Finlandia amb poc més de 20kg i de moment només m’he oblidat el passaport i el carregador de l’mp3.

Passem de nou per la passarel·la per a arribar a l’estació : ADÈU MUCHI. Tot anirà bé. Torno a la terminal A i munto per les escales, deixo la motxilla, palestina, càmara i xaqueta a la cinta, parlant pel mòvil amb la Muchi, el guardia me diu que he de deixar-lo també, ho fair i l’abandone amb les coses de la xica de darrere… Trau el portátil… be, tot be.

Porta d’embarcament: 46, la recorde, quan vais anar a Edinburgh vais anar per la 47, i a les 9.10 ve l’autobús i anem a l’avió. Els últims moments eren per a cada persona diferents, una noia (que parlava anglès) plorava i una altra espanyola parlava per telèfon amb un altre xic sobre quan tornaria. ADÈU IAIA.

Muntem a l’avió i baixen unes pantalles, les hostesses només indiquen on hi son les eixides d’emergència, regalen LA VANGUARDIA,a la portada una dona d’uns 37 anys amb ulleres, el peu de foto diu:

“Me agarré al sillón, arriba, abajo, derecha, izquierda…”. Beatriz Reyes, canaria de 41 años, es la primera superviviente del MD-82 que deja el hospital (aparte de un niño de seis años) y ayer narró su vivencia.

EL MD-82 SE ARRASTRÓ MÁS DE UN KILÓMETRO ANTES DE ESTALLAR.

· Según la primera versión oficial, la cola impactó fuera de la pista y se desprendió.

· Trece niños catalanes viven un aterrizaje de emergencia de Ryanair.

Vaja… gràcies. Arranquem i a les pantallas es veia per on passavem (la càmara estava davant de la cabina). Parem, el comandant diu (primer en finés i después en anglès) que tardarem 5 minuts en enlairar perque hi ha tràfic aèri, a la nostra pista despeguen 3 avions i después nosaltres, tot be, creuem el mediterràni. Ara les pantallas ensenyen un mapa d’europa amb la trajectòria, on estem, altitut, temperatura exterior i velocitat.

Quan encara no haviem arribat a la costa francesa (a Saint Tropez, sone tan luxós) les hostesses repartiesen el… esmorzar?... A quina hora és el dinar? Això seria l’única cosa que podria menjar fins arribar a Lepaa, be, aixó i les palmeretes i el croissant Martinez (me recorde a mmmmmmmm Migueláñez) que, suposo que per la presió, s’havia inflat (el croissant no, la bossa).

El dinar constava de: una tableta de xocolata Nestle extra-fino, aigua (en un potet, molta risa) i com un tupper de paper que tenia arròs, algún producte d’origen animal i… col. L’arròs… be, era bollit, no tenia més misteri, la carn tenia pinta de pollastre i estava bona, és podria mesclar amb l’arròs, i de repent pense que allò no era col (és blanca), era brócoli, no recorde massa be, sé que l’he menjat però res més, ho prove: textura de col (com de sòlid poc dens) i sabor no massa desagradable, resultat: mescla de tot i cap a dins.

També donen cocacola i café.

Durant el vol (m’havia canviat de seient avans d’enlairar per a estar al costat de la finestra) mirava per on passavem (vaig vore els alps) i ficaven documentals per les pantalles: un de com Beijing se preparava per a les Olimpiades, un aborrit sobre aviació de l’any catapún i al final un programa de bromes.

Arribem a Helsinki, temperatura 14ºC… agarre la maleta i vais a trovar l’autobús, sense cap problema, però tenia que fer … arribem a una estació de sevei de l’autovia i tot el mòn baixe per a muntar a un altre, i ara ve una cosa que adore dels autobuses finlandesos: els conductors s’apanyen ells amb les maletes, estaria bé que al tren d’Espanya ho feren… clar que per 14.90€ per una hora de viatge… ja podien donar fins i tot sopar.

Per fi a Hämeenlinna (que no és com nosaltres dirime Jamenlína, si no Ámeenlinna), una xica amb muletes me pregunte si vais a Lepaa, ella es Pauliina, la meua tutor i un altre xic també, Antti, a més hi ha un xic d’anglaterra Rob. Me va xocar que els meus tutors foren de la meua edad…

Anem a prendre un café per a esperar a un noi Italià que havia d’arribar en mig hora: Capuccino 3.20€… flipa.

Arribe Daniele i anem a Hattula per a comprar, pel camí ens donen les claus, jo viuré amb l’italià. Al supermercat hi ha de tot, car, però de tot, encara Així aconsegueixo gastar-me només 15€.

Anem a Lepaa, coneixem a tota la gent que hi ha: un polac, una alemana, dos lituanes i de moment prou, una altra tutor (Iina) ens indica quina és la nostra casa, són apartaments nous amb mobles de diseny finlandés de 4 habitacions dobles, una duxa i un water per cada quatre persones, està molt be.

El campus genial, preciós, te pinta de ser el típic lloc que fas milers de fotos que después passes ràpid, però crec que no encaixo massa be amb la gent, me recorde a Port Aventura, o Edinburgh, be, ja pasarà.

Per la nit arribe més gent: 3 holandesos i una espanyola, de Tenerife. Xarrem i juguem per a aprendre els noms, i per fi a dormir. Demà més.

diumenge, 24 d’agost del 2008

ATENCIÓ

SE BUSQUE VIDA




Per a estrenar o de segona mà
Econòmica
Senzilla, sense barroquismes
Color granate i mostassa
Olor fluixa de matí als tarongers de l'abril
Sabor de xocolate
So de mascletà, o de RESET de Templo
Políticament incorrecta
Lliure

dijous, 7 d’agost del 2008

NO VINDRÉ

Estic segur de que tot és com fa poc més d'any i mitg, però a vegades sense saber per què no triem com deuriem. Ho sabem però està el 'voler' i el 'poder', no des d'un punt de vista material si no des d'un punt de vista moral (que poc a poc vaig perdent i se va transformant més en un JO que en un TOTS).

No culpo a tots aquells que pensen d'altra forma (ahí està la gràcia de la vida), així que seguiré pensant com des de fa uns quants mesos, allò que l'alcohol va unir que no ho separe RES:

- ni un ERASMUS
- ni una festa
- ni un silenci
- ...

Així que haurem d'esperar a que passe allò que vam voler i no se va fer, però ens queden molts dies, massa, per a fer de tot

I MÉS.

dilluns, 21 de juliol del 2008

GRAN VALS

El dia 13 de juliol se va publicar al diaria EL LEVANTE - EMT un artícle sobre la melodia dels mòbils NOKIA, fragment de l'obra Gran Vals, de Francisco Tàrrega (1852 - 1909), un compositor de Vila-Real.

Al 1999 Nokia va utilitzar part de la partitura com a melodia per als seus telèfons.
Click a l'imatge per a escoltar - melodia 15'' - 19'' - (Wikipedia)
EL POLITONO MÁS POPULAR DE FRANCISCO TÁRREGA
Cuando en 1902 Francisco Tárrega editara la obra El Gran Vals no podría pensar que cien años más tarde se fuera a facer tan popular por ser la melodía más empleada en los teléfonos móviles Nokia.
Y es que a estas alturas deben ser las trece notas más repetidas de la historia, pero muy poca gente sabe que proviene de un fragmento de la canción editada por el compositor vilarealense en el año 1902 de la mano de la editorial Antich y Tena, de la que lo único que se conoce es que es una obra de salón.
En un principio, Nokia la llamó Gran Vals, pero en 1998 la gente empezó a identificar las notas con los teléfonos de la compañía finlandesa y pronto apareció en los menús de configuración de tonos como Nokia Tune y acabó estableciéndose como el tono de llamada estándar en los teléfonos celulares de la compañía, además de usarse como eslogan y anuncios publicitarios.
(...) Sin duda, si Francisco Tárrega hubiera cobrado simplemente un cñentimo por cada teléfono móvil que emplea dicha melodía o por cada vez que se ha usado alguno de los fragmentos de sus partituras, se habría convertido en uno de los personajes más ricos de la historia pero hay que señalar que la sintonía ya es de dominio público por haber transcurrido setenta años después de la muerte del autro y a partir de los cuales, si no existen descendientes directos - Tárrega tuvo cuatro hijos pero todos ellos murieron sin descendencia - dicha obra entonces puede ser utilizada de forma libre, respetando los derechos morales.
Reconocido como el principal representante de la guitarra española moderna, Tárrega actuó en las principales ciudades Europeas, dando a conocer la guitarra como un expresivo y moderno instrumento.
Ana Torregosa
El Levante de Castelló
(13/07/2008)

dijous, 17 de juliol del 2008

MIKSI AINA JUURI MINÄ?

Després d'uns quants dies de paréntesi (una oració per l'ànima recuperada del meu PC), m'he donat conte de que falta molt poc per a anar-me'n cap a Finlandia, poquet poquet, i segueixo buscant informació per internet, i al final he acabat ací:



Un dels 'complaint choir' repartits pel món, i ací la lletra:

FINÉS

Töitä tekemällä ei rikastu,
eikä rakkaus kestä ikuisesti.
Eikä uimahallin saunassa kysytä lupaa löylyn heittämiseen.
Vanhoista metsistä tehdään vessapaperia,
silti vessoista on aina paperi lopussa.

Miksi halpa tavara ajaa kansan hulluksi?
Helsingin keskelle kohosi taas ostoshelvetti.
Naapuri kurkkii ovisilmästä kun luokseni tulee vieraita,
ja tulee etuajassa saunavuoroonsa.



Aina hävitä Ruotsille lätkässä ja Euroviisuissa, joulukaupan myynti alkaa joka vuosi aikaisemmin.
Miksi toiset eivät ole samaa mieltä minun kanssani?
Työpaikat katoavat Kiinaan, kolmosessa haisee kusi.

On se niin väärin, on se niin väärin, on se niin väärin!

Miksi metripizza on vain puoli metriä pitkä?
Ja imurin piuha liian lyhyt,
kuten kesätkin?

Aamulla töihin, illalla kotiin.
Vielä terveys siinä menee. Kännykästä loppuu aina akku, soittoäänet kaikki yhtä ärsyttäviä.



Soittoäänet kaikki yhtä ärsyttäviä. Soittoäänet kaikki yhtä ärsyttäviä. Soittoäänet kaikki yhtä ärsyttäviä. Soittoäänet kaikki yhtä...(Sori, oon vähän pahassa paikassa. Että jos soitat myöhemmin uudestaan?)

Kun ostaa huonekaluja,
saa paketillisen lautoja.
On nenäliinat liian kovia
ja hukassa kun aivastuttaa.

Sukkahousut valuvat kävellessä, edessäni on aina pitkä mies.
Töissä taputetaan olalle ja puukotetaan selkään.


Uneni ovat tylsiä, viitenumerot liian pitkiä.
Naiset saavat edelleenkin miehiä huonompaa palkkaa.
Paskanpuhujat menestyy liian hyvin elämässä,
Hesari on liian paksu,
miksi aina juuri minä?

On se niin väärin, on se niin väärin, on se niin väärin!

Hammaslääkäriin
on puolen vuoden jono,
sen jälkeen hampaat voikin jo poistaa kokonaan.
Kaunis paita värjäytyy pesussa,
mutta ruma ei.
Ei aikaa Reilun Kaupan tuotteille,
kiire sinne missä ne kasvaa.

Lööppejä ei pääse karkuun,
aina on väärä sää.
En koskaan saa tarpeeksi...

and Finnish language is bloody difficult to learn!

Aina hävitä Ruotsille lätkässä ja Euroviisuissa, joulukaupan myynti alkaa joka vuosi aikaisemmin.
Miksi toiset eivät ole samaa mieltä minun kanssani?
Työpaikat katoavat Kiinaan, kolmosessa haisee kusi.

Miksi toiset eivät ole samaa mieltä minun kanssani?
Työpaikat katoavat Kiinaan, kolmosessa haisee kusi.

Kämppäni on pieni, mutta syö kaikki varani.
Siispä ei jää rahaa parantaa maailmaa.
Ihmiset ottaa kantaa vain tekstiviestipalstoilla ja idiootit ei osaa seistä oikein rullaportaissa.
Mieheni kuorsaa kovaa ja kävelee liian hitaasti ja pesee ainoastaan ja pesee ainoastaan pelipaidat
vaimoni aina valittaa!

On se niin väärin, on se niin väärin, on se niin väärin!

Illat kuuluu kytätessä
tv-lupatarkastajaa,
kun ei viitsi maksaa urheilusta ja tosi-tv:stä.
Työvoimapalvelussa etsitään
vain Java-osaajaa.
Vanhuksille syötetään ’pameja,
ettei ne valita.

Ystäväni tykkää kännykästä enemmän kuin minusta,
esi-isät olisivat voineet valita aurinkoisemman maan.

Uneni ovat tylsiä, viitenumerot liian pitkiä.
Naiset saavat edelleenkin miehiä huonompaa palkkaa.
Paskanpuhujat menestyy liian hyvin elämässä,
Hesari on liian paksu,
miksi aina juuri minä?

On se niin väärin, on se niin väärin, on se niin väärin – on se niin väärin!


(no m'en recordo d'on he tret la lletra, ja ho posaré)

Ja sabeu alguna coseta més sobre com son els finesos, pareixen una mica tensos... i aixó que encara no m'han conegut...

divendres, 11 de juliol del 2008

HEM ACABAT

Un any més, va començar... malament i tard: malament perque suposava que tenia dos assignatures més de segon, i tard perque havia anat de beca (vacacions) a Edimburgo.


Tot anava igual, i el primer quatrimestre va acabar molt millor del que va començar, casi tot molt molt bé. Però en el segon vam tornar a las andadas, excursions que fan que les coses canvien, i que se queden com estava tot al principi,
- bé?

- no, millor.


I ara ja s'ha acabat tot, els ciris esperaven a que un curs més morguera poc a poc, i el Sol es resistia a eixir per allà on la mar s'acabava, no volia que ens n'anarem, volia allargar els ultims moments de la nit, del curs.
El pròxim serà diferent, MOLT, però encara així serà millor que este últim

- sí.



dijous, 3 de juliol del 2008

AVUI T'HE RECORDAT

Avui ha passat alguna cosa que m'ha fet parar-me i cridar-te:

- hola
- ...
- estas?
- ...
- sé que fa temps que no t'aviso
- ...
- ...
- ...
- gràcies

dimecres, 2 de juliol del 2008

L'AVENTURA CONTINÚA

Ja fa un anyet des de que hem vaig embarcar en una aventura nova, no tenia prou d'acabar exàmens, volia anar-me'n lluny, a trobar-me... No ho vaig aconseguir però va ser una experiència difícil d'oblidar.


TÚ HACES PORT AVENTURA

I tant... com totes les superempreses i multinacionals tenen un fí: l'enriquiment dels amos i senyors mentre que els que estan allà baix, treballant guanyen la quantitat justa per a poder viure. Ni els superiors del parc guanyaven un sou "raonable".

Clar que, com en tots llocs hi havia gent que s'estimava el lloc fins al punt de defensar les causes perdudes.


Però tornaria, per la gent, els moments, el que aprens i el que coneixes, que no tot és com veus, estar preocupat perque puga passar alguna cosa, i la gent ho visca tranquilament... o no.


Vaig aprendre que, com imaginava, no és "oro todo lo que reluce", darrere dels murs "escolpits" de pedra hi ha una estructura d'hormigó que alberga el dèu del foc al TEMPLO


Pot ser, en templo vivia la fauna endèmica més extranya que hi havia en tot el parc, amb una comunicació específica i privilegiada que es consagrava en tertulies al xat del templo iq eu feien l'espera més ràpida.
I què dir de la megafonia, eixa ràdio mexicana que sonava i emitia anuncis, una grabació de 30 minuts que ens feia embobarnos i de la que, cada dia apreniem coses noves.
...
...
...
...
- méxico ha cambiado mucho
- doncs no torno

dilluns, 30 de juny del 2008

JA M'HO HAN DIT !

Cada dia te dones més compte de que hi ha gent que, encara que no està ahí, al pié del caañón, tots els dies no s'en oblide de tu.
...
...
...
...
MOLA.
Perque també te'n adones de que hi ha gent que està "tots" els dies rondan, però marege més del que pot ajudar, és aixó que deia l'altre dia: és tan difícil ser políticament correcte, fer el que esperen de nosaltres i no el que realment penses, clar que, per una altra part és perque no estàs massa segur del que vols fer, no surtiria bé.
En fín, serafín.


Mañana más, y mejor

dissabte, 28 de juny del 2008

2 MESOS

Ahir per la nit, después de un nou intent per decidir qué ser en esta vida, i en qui (cada vegada més clar... és tan difícil ser políticament correcte), me vaig donar conte de que ja només queden 2 mesos...


Tot va començar el 4 d'abril, només 2 formes de dir-ho:


- ves preparant les maletes perque m'en vaig a Finlandia

Respostes?:
- si??? qué bé!
- ei! ja m'he enterat!
- vull un reno!

- ho hagueres pogut dir d'una altra forma
- ... vols dixar-me en pau?, soc JO, no soc teu

Ara quede esperar (acabo de decidir que escriuré tant bé com puga), serà llarg, moltes coses per viure ací encara

divendres, 27 de juny del 2008

SÍNTESIS DE VIDA

Ja fa tres anys, a primers del mes de Juny, estavem fent la selectivitat a la UJI, encara m'en recorod de quan va començar tot, prime l'examen de castellà... una risa. El dia 23 del mateix mes vam recibir les notes, no sabia si la nota que vaig traure (modesta, però suficient) era bona o roïna, claro, depen de pa què la vols
...
...
...
...
...
pos nu se... fia mesos que anavem mirant què voliem ser en esta vida,
no era l'únic, i qui més qui menos volia estudia una cosa cada semana que passava
...
...
...
CIÈNCIES AMBIENTALS,
- per què?
- no se, te que està xulo
- però ya te ho has pensat
- quin remei, tinc que fe la preinscripció demà
- ... i què és això?
- ...
- pa què servix?
- ...
- de què pots treballa?
- ...
...
...
...
ara sabria contesta (crec) a tot això:
- no és només algo que aprova (cosa que encara no tots comprenem), aprendre cada dia coses noves, curioses i "adaptables" a la vida, i trobar una altra forma de vida que se va forman poc a poc
- servix, com a mínim, pa passar cinc anys (o més) vivint lluny, aprenent fora, coneixent gent que també és important, aunque no sabria explicar per què ni hasta quin punt
- d'alguna cosa que m'agrade, que no fa mal a ningú i que té uns ideals

Claro que supose un futur bohemi, i què? Acàs tinc que viure pa guanyar tots els diners que puga?, no me puc conforma en una vida senzilla però agradable?
- No sigues fals,
- ojalà fora aixina,
- espero que la experiència decidixca que sí


Después de tres anys sé que molta gent seguix preguntanse aixó, i entre esta gent "catedràtics" i en general la Universitat de València, és fàcil de descobrir:
(classe de zoologia):
- no os preocupeis por la grieta que cruza el techo de la classe, mañana vendran a hacer las pruebas de seguridad
(classe d'oceanografia):
- nunca contrataría a un licenciado en ciencias ambientales
(despatx de l'oficina de RRII):
- es que en ambientals ho teniu difícil, a penes hi ha universitats de destí
- i què? jo vull anar a Finlandia

Pues a eso vamos, después de mesos, extorsions i demás conseguixo una plaça pa anarmen lluny de les preguntes i d'una universitat que no confie en els seus alumnes
Allí trovaré tantes coses, que mai cabrien en un BLOG
...
...
...
...
...
...
...
...
...
- pues mola