[MUTE MODE: ON]

Vaig viure'n a dos (2) llocs diferents, però ambdos tenien la mateixa essència:
Agarravem la safata (jeje) i posavem un got, tenedor, cullera en el cas de que n'hi hagués, i ganivet, encara que mai l'utilitzava, però açò va ser un fet del qual no me'n vaig adonar fins les últimes setmanes.
Omplia el got d'aigua de l'aixeta, a voltes feia un soroll que feia tremolar tots els ingredients i el bebia ràpid, per a tornar a omplir-lo mentre esperava fent cua. A l'altre got, deixava caure una substància líquida, densa i amb grumolls, d'una caixa que rezava: Piima, amb sabor àcid i a la qual li afegia dos terrons de sucre que mai aconseguia desfer davant de la ingènua mirada dels paisans.

El plat ens presentava el que seria el nostre dinar del dia, pot ser a les onze i mitja (11.30), però dinar al cap i a la fi, quant molts dies, ja patia una fam infernal. Les patates bollides sempre estaven presents, i a voltes, fins i tot n'hi havia unes d'especials, bollides amb la pell i amb un lleuger sabor de rostit que donava una mica d'alegria al plat.
El que venia després era elecció divina d'algún èsser que governara la cafeteria des dels cels: si era dimecres, sopa (per dir-ho d'alguna forma, a un plat amb aigua que intentava absorbir els sabors de les poques verdures que s'havien bollit, i els talls de carn, o aquella pasta verda que es feia dir pea soup), si era dijous probablement peix (la merlussa empanada amb formatge, o algún altre tipus de peix barat, encara que pot ser algún dia ens obsequiaren amb salmó, sí, sopa de salmó, clar que debien trobar-se en un dilema al decidir si era menú de dimecres o de dijous), i la resta de dies, menjar variat: pollastre, creps boníssims de carn picada (o tortilia, que intentaven dir els nostres companys al referir-se al menjar mexicà), aquell plat de patates gratinat, col amb la salsa de baies, frankfurt bons, o roïns amb aquella salsa marró...

Però sempre tot molt bo.

Passavem a la zona de les ensalades, on vuit (8) safates ens esperaven al costat d'altres plats més menuts contenint els més variats ingredients per a l'ensalada, acompanyats per algún extranys i especials condiments com mandarina o baies rojes.
L'oli i el vinagre brillaven per la sua absència, així que em vaig especialitzar en el noble art de repartir la salsa de color pàlid amb algún tipus d'espècia negra que li donava el toc d'alegria a l'ensalada.

Següent pas: el pa, no m'agradava massa aquella taula coronada amb dos recipients metàl·lics contenint dos (2) tipus diferents de mantega, o margarina (que mai vaig arribar a diferenciar), per damunt dels pans tapats amb servilletes: el pa marró (com l'odie!) vaig aprendre a obviar-lo a la tercera oportunitat que li vaig donar per a que m'agradara, el pa aquell que eren llesques dures tampoc era motiu del meu gust, com a molt hi havia pa bimbo, o un sucedàni dels pans rodons que tenim ací.
Però l'estrela de la taula, que només apareixia en ocasions especials, era aquella massa amb forma ovalada farcida amb arròs... mmm...

Arribavem a la taula, mantenint l'equilibri, deixant la safata (jeje) pot ser al costat d'algún element decoratiu nadalenc.

SILENCI

Ningú parlava, no es sentia res, només xiuxiuejar... frases en to baix... tranquil·litat, tot el mòn estava assaborint els suculents plats del dia davant els somriures de les empleades de la cafeteria... Inclús es podia escoltar la radio que estava en un volum molt baix, i per la qual una volta vam sentir la veu d'una cantant espanyola, fent referència als pocs dies que ens quedaven allà...

SILENCI

Pot ser es trencava pel riure d'una alumna entrada en edat, que ens contagiava a tots

SILENCI

Si era divendres, o un dia molt especial, ens sentavem estratègicament prop de la taula de les postres: mousse de xocolate, galetes, café llet i pastes, un pudding extrany de color rosa, bombons amb bandera finesa, i fins i tot, un dia, uns donuts a punt de ser caducats... dies especials a la cafeteria de Lepaa...

[MUTE MODE: OFF]

Ara la cafeteria està plena de cirts, pot ser sons divertits, però crits i soroll que fan que anyorem aquella sala blanca, amb olor de dinar de matí i de bo...

TELE-RECORD

Dissabte nit.
Si hagués estat a Finlàndia probablement estaria lluny de casa.
O prop, però no dins.
El passat estava dins de la meua casa de veritat.
Poik descansava al sofà del costat.
Jo amagava els peus entre coixins marrons.
Em sentia prou bé per haver tret alguna utilitat de la meva persona.
Així que em vaig regalar una (1) tassa de xocolate.

mmm

Xocolate...
Feia que recordara el Xocolate Valor que s'amagava a l'altre costat de la paret on dormia.
Que va fer-se líquid però dens per a fer encara més dolça la nit màgica de les aurores.
La recordava com si hagués sigut el dia d'abans.
Mirant les estreles i, de sobte, les llums del nord van vindre a visitar-mos.
A nosaltres.
Que haviem creuat tot el país per a descobrir-les.

Però ara estava lluny d'allà.
Encara que si hagués estat prop la llum del Sol no ens permetria gaudir-les.
Tot un espectacle, de totes formes.
Es crea en mi el desitg de viure el Sol de Mitja Nit.
[un (1) desitg que ja fa temps que viu dins de mi]

Tornant al menjador mitg-amoblat de casa.
L'ordinador descansa sobre els meus genolls.
El soroll de la televisió em fa companyia.
Aquell dia, tota Europa es reunia.
Com ja va passar fa uns mesos.
Però ara per a cantar.

Ei!
Es pot saber que porta eixa al cap?!

De pell clara.
Camiseta cenyida.
Pentinat més que estrabagant.
Replet de símbols nacionals.
Figures representatives.
I el cap d'Europa.
Aquella esfera que representava meridians i paral·lels girava a la front de la noia.
Un (1) somriure es va dibuixar en la meva cara.
I la meua veu va eixir de dins:

- Yo vaig estar allí!

Seguida d'un (1) so gutural fet amb la boca tancada.
Com els nens quan volen aconseguir alguna cosa de les seves mares.

Jo volia (vull) estar allà.
Al peu de l'esfera.
I viure altra volta aquells mesos.
I viure altra volta aquell viatge.
I viure'l amb la mateixa gent.
(pot ser afegint-hi algú més)...

I ENTRE MITG... VISITA!

No vull acabar de creure-m'ho...

- ¿Cómo tienen el fin de semana del jueves 11 al domingo 14 de junio????? ;)

[...]

[...]

[...]

- Chicos les veo el jueves 11 de junio!!!!!! SIIIIIIIIII!!!!!!

Pot ser a la... [insertar adjectiu numeral d'ordre ací] va la vençuda

PROPIETAT PRIVADA

Cada volta que veig fotografies d'algú a Helsinki, conec gent que coneix algú que ha estat a Rovaniemi, algú que ha entrat en una (1) sauna i després s'ha tirat al llac, algú que ha sopat salmó mentres fora feia fred, lgú que no pot dormir perque el Sol surt prompte, algú que odia viure perque s'amaga encara més prompte, que ha fet un ninot de neu, que ha passat hores de fred baix el cel estrelat esperant les aurores, que s'ha llençat en trineu per una rampa, o ha provat el glögi...

ME DONE RÀBIA

Finlàndia és meua! D'ACORD?
En tot cas, puc permetre la custòdia del país amb la gent que ha estat relacionada DE FORMA DIRECTA amb la meua estada allà. Tota la demés gent no és mereixedora d'haver visitat el país sense el meu consentiment. He aquí una (1) llista de coses per a les quals, la seva actuació requereix una confirmació positiva prèvia que és competencia meua:

- Comprar en un K-market
- Comprar en un LIDL en Finlàndia
- Fer 'carne-de-animal a la Lores'
- Beure OLVI
- Beure KOFF
- Beure LAPIN KULTA
- Beure Minttu
- Beure Last pinya/mango
- Beure Finlandia
- Beure El Tiempo
- Beure Suomi
- Beure Koskenkorva
- Beure Salmiakki
- Menjar Salmiakki
- Menjar reno
- Menjar sopa de reno
- Menjar aquell postre rosa no massa bo
- Menjar aquell puding de xocolate (el millor del mon)
- Menjar patates bollides
- Fer tres (3) tortilles de patata en una (1) setmana
- Dormir cinc (5) persones en una (1) cabanya per a dos (2)
- Dormir en la furgoneta
- Compartir matalàs enterra
- Viatjar fins a Nordkapp
- Banyar-se els peus en l'Oceà Àrtic
- Visitar Joulupukki
- Tornar a visitar a Joulupukki
- Jugar amb joguets Lappset en general
- Jugar amb la Washing Machine
- Jugar amb l'Smart-us al Conquistador
- Sauna + neu
- Sauna + llac
- Recolectar mores
- Recolectar baies
- Recolectar verdures
- Deixar les sabates a la porta d'entrada
- Recorrer kilòmetres per a eixir de festa
- Fer una barbacoa en la neu
- Menjar les meatballs en els macarrons barats estriats i curts
- Menjar braços de gitano de forma indiscriminada
- Passejar pel bosc
- Passejar pel costat de llacs
- Dir kiitos a les tendes
- Comprar en Second (2nd) hand-shop
- Menjar aliments marca X-tra
- Comprar 'papes' megapussi
- Resopar
- Redinar
- Ser propietari d'un molí
- Tindre una pala a la porta de casa
- Intentar alquilar una bicicleta
- Comprar un trineu per tres (3) euros (€)
- Jugar amb el trineu al parc d'una (1) guarderia
- Jugar amb el trineu en carrers plans
- Fer fotos a tot
- Portar maies tèrmiques
- Deixar les cervesses a refredar fora
- Deixar les cervesses a refredar entre les dos finestres
- Tindre dos (2) finestres
- El sòl típic de les cases
- El sòl típic de les dutxes
- Les teteres que calentaven aigua a gran velocitat
- Pulla
- La recepta del Pulla
- Jugar al Tower
- Usar una (1) copa-tassa a un pub
- Viatjar a Tallinn
- Viatjar a Suècia
- Anar en el baixell
- Viatjar a Noruega
- Dinar a les onze (11)
- Sopar a les quatre (16)
- Dormir enterra
- Jugar a GeoChallenge
- Veure congeladors de gelats que es venen a unitats
- Estafar als supermercats pesant la verdura i fruta
- Portar un reflector
- Portar barrets de llana
- Tenyir-se el pèl
- Veure esquirols
- Caminar per damunt de pasarel·les de fusta rodejant un llac
- Caminar per la nit per un bosc
- Caminar per un pont colgant
- Menjar rebanades de pa amb Chocoduo
- Fer-se la pròpia ensalada
- Tindre la possibilitat de no pagar el dinar
- Beure Piima amb sucre
- Passejar a altes hores de la nit
- Veure els Simpson per la nit
- Fer una (1) fondue de xocolate
- Dissenyar el parc d'un cole
- Aprendre quants tipus de WC portàtils hi ha
- Veure sèries de televisió japoneses
- Collir pomes
- Agafar una barca
- Secar la roba en una sala-secadora
- Creuar un edifici de costat a costat
- Coneixer a gent de tot arreu
- Ballar la macarena davant de tota la gent
- Cridar i sentir les cançons de Ximo Bayo
- Menjar fins morir en el Rax pizza buffet
- Dormir en el tren
- Passejar pel tren
- Amagar-se dins d'un cotxe per a pagar menys en un camping o toll
- Visitar un fiord
- Comprar en un Kioski
- Menjar saltxitxes
- Prendre un batut del Hessburguer
- Menjar pizzes gegants en l'estació de trens
- Viure aniversaris típicament finesos
- Anar al Rocktown
- Fer una ruta trans-siberiana
- Compartir un compartiment del tren amb una finesa
- Beure el carret de menjar del tren
- Comprar caixes de vint-i-quatre (24) llaunes de cervessa
- Robar en Stockholm

Sòn quasi les onze i mitja (23.30)... és tard... així que millor me'n vaig a dormir, però seguiré demà.

I ODIE A TOTA LA GENT QUE HA FET O FARÀ TOTES AQUESTES COSES!

ANÀLISI DIARI

Ha arribat ja a totes les nostres cases la nova i ràpida eina de comunicació entre expatriats finesos. L'e-mail de síntesi revol·lucionarà totes les formes d'expresió per a crear una conversa ràpida, fluida i eficient:

Día:
Hora:
Lugar:
Ropa:
Comida ingestada:
Días para el examen:
Hora de despertar:
Hojas leídas durante el día presente:
Hojas estudiadas en el día presente:
Hojas pendientes para estudiar:
Deseos de muerte:
Nivel de putrefacción:
Nota pronosticada:

Espero que lo pasen bien

Ja que no ens trobem, anem a fer com a que ens enterem del que fem, encara que siga lluny.

EN DIRECTE DES DE KENTUCKY

Difícil seria de determinar una (1) data i lloc concreta on la Senyoreta Caroline va coneixer a Charles Joseph, però bé és cert que mantenien una rel·lació cordial que arribava més enllà que les pantalles de televisió.
Tenien l'esplèndida capacitat d'encandil·lar al públic amb metàfores i vivències sobre les seves canviants vides gràcies a l'adquisició de miracolosos productes que transformaven fins la menor espurna de cotidianetat del dia a dia.

La situació crítica en la que es trobaven la desgraciada familia de la protagonista era més que preocupant: una (1) filla anorèxica i amb tendències cortesanes que satisferen els més foscos plaers del millor postor, un (1) marit amb ejaculació precoç i client asidu de clubs de carreteres que solia freqüentar encara que no li venien de pas en els seus que-fers diaris, i un (1) fill en el més alt punt en l'escala de marginació social, tant venerada en els Estats Units (E.E.U.U.).
Però per sort, la benvolguda Caroline sempre acabava trovant especials utencilis amb capacitats quasi-divines que feien que l'espiral d'autodestrucció del decadent sector social al qual pertanyien arribara a una fi, lluny dels cruels moments que feien que la vaixella sobrevolara les figuretes de porcellana del menjador i la Consellera d'assumptes socials es personara cada dos (2) per tres (3) [2x3=6] a la porta de casa per a atendre les trucades dels veïns.

Fins el més ridícul i inanimat objecte tenia aquesta capacitat correctora de conductes, així el SuperSlicer 3000 (tres-mil) va nàixer pels carrers nevats de la ciutat de més enllà del Sud de Karelia, amb una funció més que crear i recrear llesques d'un (1) grossor més ínfim que uns pocs mil·límetres que deixaven amb les boques obertes als presents i permetia hores i hores de fina diversió per a grans i menuts.
La K-Market Taza Mug 2003 (dos-mil tres) va arribar a més cases, pot ser no era ni tant sols bonica, amb una serigrafia d'un elefant amb barret de llana blau coronat per una (1) borla de color roig. Però va tconvencer al màxim client i despres comprador asidu al centre de distribució dins de la regió de Häme.

Poc menys d'un (1) mes més tard, Joseph Charles i Caroline es van reunir de nou per a convencer al públic més difícl al que abans s'havien enfrontat: gent de diferents països desitjava coneixer les amagades i màgiques propietats d'una simple llauna de cervessa, amb la peculiaritat de que aquesta volta la telepromoció no estaria doblada amb veus que no coincidien amb els moviments dels llavis dels ben-plantats presentadors.
Aquest increment de les vendes de la reconeguda marca comercial mai s'haguera aconseguit de no ser per l'oportú, sincer i sempre disposat testimoni de la màxima compradora dels joves presentadors: RoseMary adquiria des de la seva humil casa de Kentucky totes les pertenències que mostrava el televisor per a donar la sempre amable i alabadora opinió des de la seva saleta d'estar, on prenia el té amb les seves amigues del club de lectura.

Ara Charles es troba sol,
sense res nou que poder vendre,
sense productes amb curatives característiques,
sense companyia televisiva.

Ara Charles troba a faltar a Caroline.

PATATES, PÉSOLS I CARLOTA

Una (1) vesprada com qualsevol altra. Estavem compartint les hores amb els pilots rojos de les pantalles dels ordinadors d'Opisto intentant avançar el projecte perque els dies anaven expirant, i quedava menys temps que coses per fer.
Com sempre, quan la foscor ja feia hores que era soberana del bosc de l'exterior de l'edifici, però aquell dia vaig quedar-me més estona i fins les vuit (20.00) no vaig eixir de l'edifici de la universitat per a endinsar-me en les petjades que havia escrit sobre la neu el dia anterior, encara que fora el mateix recorregut, mai m'aborria i sempre em fixava en alguna cosa diferent, o especial.

Probablement, cridant entre el vent que passava a gran velocitat per la gespa del camp de golf perfectament retallada, que ara estava coberta per una (1) capa de neu gelada, vaig arribar a les row-houses un (1) poc més tard.
Vaig entrar a casa i tots estaven tancat ja a les habitacions, havien sopat ja, encara que era pronte per a mi estava clar que per als demés companys d'apartament (?) era una hora més que raonable per a fer l'últim menjar del dia.

- Hei!
- Why haven't you come?
- Sorry?
- We told you yesterday that we were going to hace dinner all together, as it was the last one for Rob, so he's cooked something special.
- Oh...

Encara que no recordava haver tingut mai eixa conversa, quasi que m'alegrava de que no m'ho hagueren dit, sopar a les set (19.00) de la vesprada/nit no em feia massa goig.
El xic d'on una volta la Princesa de Cors va estar a punt de gobernar va baixar de la seva habitació (encara que poques voltes havia muntat per les escales de la casa, mai havia sentit curiositat de vore que passava per allà dalt, suposo que amb el meu desastre era més que suficient) i de nou em va oferir el menjar que ell mateix havia preparat.
Estava dins d'una font de ceràmica guardat al forn, n'havia sobrat prou però no vaig voler abusar: la mescla de pésols i carlota que mai m'havien agradat no auguraven massa deliciositat per al meu paladar, però com sempre he sigut partidari de l'alimentació sobre el sabor no vaig queixar-me i vaig agafar una ració moderada, aprofitant a més, que l'ingredient principal era la patata i amb (1) un líquid que s'acumulava al fons de la font, que no podria arribar a dir 'caldo' perque era més be transparent.

Em vaig seure a la taula per a assaborir els secrets del menjar anglés i m'acompanyava aquell amb el que vaig riure, treballar i passejar i amb el que sentia una (1) complicitat que de nou es transmitia en un sentiment de protecció cap a mi.
L'insípid menjar no estava tant roïn com havia pensat, era comestible, inclús pot ser que una mica bo per a mi, però la carència de sal feia que no m'entussiasmara massa aquell 'bollit' de verdures que tenia davant meu.

I era extrany que no hagués passat abans, la locura va arribar al menjador-cuïna de la casa, els meus 'hostes del sopar' van començar a escoltar música, una (1) cançó que mai havia escoltat però que vaig endivinar que cantava Elton John.

Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
Clar que la melòdica veu de l'artista
quedava eclipsada pels gorgoritos dels meus companys de taula
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand

Jesus freaks out in the street
Handing tickets out for God
No aconseguia descobrir que deia la lletra de la cançó,
clar que poc importava
perque l'estaven transformant
Turning back she just laughs
The boulevard is not that bad

Piano man he makes his stand
In the auditorium
I l'únic que podia entendre
del que cridaven ells
era el meu nom
Looking on she sings the songs
The words she knows the tune she hums

But oh how it feels so real
Lying here with no one near
Only you and you can hear me
When I say softly slowly
Que sonava molt fort entre les demés paraules angleses
mentres les seues cames muntaven a les cadires del meu voltant

Hold me closer tiny dancer
Count the headlights on the highway
Lay me down in sheets of linen
I els crits s'accentuaven
però aconsseguia entendre una frase
que feia rel·lació a la part bruta de l'Erasmus
you had a busy day today

La mirada de terror ocupava el meu rostre
mentre ells reien i cridaven al meu costat
Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Estavem preparats per a començar la seua última nit
però això no implicava que fora trista, al menys de moment.
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand

La següent volta que vaig escoltar la cançó estavem ja lluny de Lepaa, però encara més al nord si cap, intentant que un tros de gel que l'ajuntament de la capital dels regals nadalencs és transformara en un resum del que haviem sigut tots junts.
Al reconeixer-la em vaig separar del grup, intentant recordar tot el que havia suposat aquell dia de principis de desembre, entenent que la següent volta que la sentira estaria ja assegut a una cadira davant de l'ordinador de ma casa.

VISITA OBLIGADA

Per unes hores em vaig sentir com allà, rient de coses absurdes com feia temps que no ria i també (per què no?) fent coses absurdes. Ens faltava un (1) i és que eixe trosset està lluny, i no creuré que puguem tornar-lo a recuperar fins que no el veiga ací.
Així que ens vam dedicar a parlar del que vam fer l'últim dia que ens vam trobar la gran part de la Lepaa Family, ho vam deixar tot grabat en arxius que, de forma magistral, es van transformar en el resum perfecte de la nostra estança: quatre (4) mesos desats en tres (3) minuts de video sense so però que recollia gran part de les nostres històries, i tot per al quart (1/4=0.25) que ens faltava.

Mentres tant, un infra-èsser amb veu de comprenssió indefinida ens quasi-obligava a ajupir-mos enterra per a compartir un (1) trosset de fusta que es feia dir taula, mentres obligavem a una altra empleada a cridar a una (1) tal Mari per a que anara a arreplegar no sé què, no sé òn.
Vam compratir els moments en els que no vam estar junts, i vam rememorar tos aquells en els que sí que ens haviem vist les cares, amb un to de tristor i un altre de goig.

Tots aquells fets es van guardar en plans de futur, posats entre dos (2) pans que ens omplien les panxes a un (1) mòdic preu, al mateix temps que els més barats liquids miraculosos ens feien cridar, riure i rememorar més si cap.

Perque sabem que tornarem a trobar-mos, tots.
Perque no serà tard, i perque encara que passe el temps, ens tractarem de la mateixa forma.

Sé que estic pegant voltes i voltes al mateix... pot ser avui no siga el dia, o pot ser siga jo...
En aquest cas:

Disculpen el retraso, mis padres son hermanos.