Una (1) vesprada com qualsevol altra. Estavem compartint les hores amb els pilots rojos de les pantalles dels ordinadors d'Opisto intentant avançar el projecte perque els dies anaven expirant, i quedava menys temps que coses per fer.
Com sempre, quan la foscor ja feia hores que era soberana del bosc de l'exterior de l'edifici, però aquell dia vaig quedar-me més estona i fins les vuit (20.00) no vaig eixir de l'edifici de la universitat per a endinsar-me en les petjades que havia escrit sobre la neu el dia anterior, encara que fora el mateix recorregut, mai m'aborria i sempre em fixava en alguna cosa diferent, o especial.
Probablement, cridant entre el vent que passava a gran velocitat per la gespa del camp de golf perfectament retallada, que ara estava coberta per una (1) capa de neu gelada, vaig arribar a les row-houses un (1) poc més tard.
Vaig entrar a casa i tots estaven tancat ja a les habitacions, havien sopat ja, encara que era pronte per a mi estava clar que per als demés companys d'apartament (?) era una hora més que raonable per a fer l'últim menjar del dia.
- Hei!
- Why haven't you come?
- Sorry?
- We told you yesterday that we were going to hace dinner all together, as it was the last one for Rob, so he's cooked something special.
- Oh...
Encara que no recordava haver tingut mai eixa conversa, quasi que m'alegrava de que no m'ho hagueren dit, sopar a les set (19.00) de la vesprada/nit no em feia massa goig.
El xic d'on una volta la Princesa de Cors va estar a punt de gobernar va baixar de la seva habitació (encara que poques voltes havia muntat per les escales de la casa, mai havia sentit curiositat de vore que passava per allà dalt, suposo que amb el meu desastre era més que suficient) i de nou em va oferir el menjar que ell mateix havia preparat.
Estava dins d'una font de ceràmica guardat al forn, n'havia sobrat prou però no vaig voler abusar: la mescla de pésols i carlota que mai m'havien agradat no auguraven massa deliciositat per al meu paladar, però com sempre he sigut partidari de l'alimentació sobre el sabor no vaig queixar-me i vaig agafar una ració moderada, aprofitant a més, que l'ingredient principal era la patata i amb (1) un líquid que s'acumulava al fons de la font, que no podria arribar a dir 'caldo' perque era més be transparent.
Em vaig seure a la taula per a assaborir els secrets del menjar anglés i m'acompanyava aquell amb el que vaig riure, treballar i passejar i amb el que sentia una (1) complicitat que de nou es transmitia en un sentiment de protecció cap a mi.
L'insípid menjar no estava tant roïn com havia pensat, era comestible, inclús pot ser que una mica bo per a mi, però la carència de sal feia que no m'entussiasmara massa aquell 'bollit' de verdures que tenia davant meu.
I era extrany que no hagués passat abans, la locura va arribar al menjador-cuïna de la casa, els meus 'hostes del sopar' van començar a escoltar música, una (1) cançó que mai havia escoltat però que vaig endivinar que cantava Elton John.
Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
Clar que la melòdica veu de l'artista
quedava eclipsada pels gorgoritos dels meus companys de taula
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand
Jesus freaks out in the street
Handing tickets out for God
No aconseguia descobrir que deia la lletra de la cançó,
clar que poc importava
perque l'estaven transformant
Turning back she just laughs
The boulevard is not that bad
Piano man he makes his stand
In the auditorium
I l'únic que podia entendre
del que cridaven ells
era el meu nom
Looking on she sings the songs
The words she knows the tune she hums
But oh how it feels so real
Lying here with no one near
Only you and you can hear me
When I say softly slowly
Que sonava molt fort entre les demés paraules angleses
mentres les seues cames muntaven a les cadires del meu voltant
Hold me closer tiny dancer
Count the headlights on the highway
Lay me down in sheets of linen
I els crits s'accentuaven
però aconsseguia entendre una frase
que feia rel·lació a la part bruta de l'Erasmus
you had a busy day today
La mirada de terror ocupava el meu rostre
mentre ells reien i cridaven al meu costat
Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Estavem preparats per a començar la seua última nit
però això no implicava que fora trista, al menys de moment.
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand
La següent volta que vaig escoltar la cançó estavem ja lluny de Lepaa, però encara més al nord si cap, intentant que un tros de gel que l'ajuntament de la capital dels regals nadalencs és transformara en un resum del que haviem sigut tots junts.
Al reconeixer-la em vaig separar del grup, intentant recordar tot el que havia suposat aquell dia de principis de desembre, entenent que la següent volta que la sentira estaria ja assegut a una cadira davant de l'ordinador de ma casa.
Com sempre, quan la foscor ja feia hores que era soberana del bosc de l'exterior de l'edifici, però aquell dia vaig quedar-me més estona i fins les vuit (20.00) no vaig eixir de l'edifici de la universitat per a endinsar-me en les petjades que havia escrit sobre la neu el dia anterior, encara que fora el mateix recorregut, mai m'aborria i sempre em fixava en alguna cosa diferent, o especial.
Probablement, cridant entre el vent que passava a gran velocitat per la gespa del camp de golf perfectament retallada, que ara estava coberta per una (1) capa de neu gelada, vaig arribar a les row-houses un (1) poc més tard.
Vaig entrar a casa i tots estaven tancat ja a les habitacions, havien sopat ja, encara que era pronte per a mi estava clar que per als demés companys d'apartament (?) era una hora més que raonable per a fer l'últim menjar del dia.
- Hei!
- Why haven't you come?
- Sorry?
- We told you yesterday that we were going to hace dinner all together, as it was the last one for Rob, so he's cooked something special.
- Oh...
Encara que no recordava haver tingut mai eixa conversa, quasi que m'alegrava de que no m'ho hagueren dit, sopar a les set (19.00) de la vesprada/nit no em feia massa goig.
El xic d'on una volta la Princesa de Cors va estar a punt de gobernar va baixar de la seva habitació (encara que poques voltes havia muntat per les escales de la casa, mai havia sentit curiositat de vore que passava per allà dalt, suposo que amb el meu desastre era més que suficient) i de nou em va oferir el menjar que ell mateix havia preparat.
Estava dins d'una font de ceràmica guardat al forn, n'havia sobrat prou però no vaig voler abusar: la mescla de pésols i carlota que mai m'havien agradat no auguraven massa deliciositat per al meu paladar, però com sempre he sigut partidari de l'alimentació sobre el sabor no vaig queixar-me i vaig agafar una ració moderada, aprofitant a més, que l'ingredient principal era la patata i amb (1) un líquid que s'acumulava al fons de la font, que no podria arribar a dir 'caldo' perque era més be transparent.
Em vaig seure a la taula per a assaborir els secrets del menjar anglés i m'acompanyava aquell amb el que vaig riure, treballar i passejar i amb el que sentia una (1) complicitat que de nou es transmitia en un sentiment de protecció cap a mi.
L'insípid menjar no estava tant roïn com havia pensat, era comestible, inclús pot ser que una mica bo per a mi, però la carència de sal feia que no m'entussiasmara massa aquell 'bollit' de verdures que tenia davant meu.
I era extrany que no hagués passat abans, la locura va arribar al menjador-cuïna de la casa, els meus 'hostes del sopar' van començar a escoltar música, una (1) cançó que mai havia escoltat però que vaig endivinar que cantava Elton John.
Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
Clar que la melòdica veu de l'artista
quedava eclipsada pels gorgoritos dels meus companys de taula
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand
Jesus freaks out in the street
Handing tickets out for God
No aconseguia descobrir que deia la lletra de la cançó,
clar que poc importava
perque l'estaven transformant
Turning back she just laughs
The boulevard is not that bad
Piano man he makes his stand
In the auditorium
I l'únic que podia entendre
del que cridaven ells
era el meu nom
Looking on she sings the songs
The words she knows the tune she hums
But oh how it feels so real
Lying here with no one near
Only you and you can hear me
When I say softly slowly
Que sonava molt fort entre les demés paraules angleses
mentres les seues cames muntaven a les cadires del meu voltant
Hold me closer tiny dancer
Count the headlights on the highway
Lay me down in sheets of linen
I els crits s'accentuaven
però aconsseguia entendre una frase
que feia rel·lació a la part bruta de l'Erasmus
you had a busy day today
La mirada de terror ocupava el meu rostre
mentre ells reien i cridaven al meu costat
Blue jean baby, L.A. lady, seamstress for the band
Pretty eyed, pirate smile, you'll marry a music man
Estavem preparats per a començar la seua última nit
però això no implicava que fora trista, al menys de moment.
Ballerina, you must have seen her dancing in the sand
And now she's in me, always with me, tiny dancer in my hand
La següent volta que vaig escoltar la cançó estavem ja lluny de Lepaa, però encara més al nord si cap, intentant que un tros de gel que l'ajuntament de la capital dels regals nadalencs és transformara en un resum del que haviem sigut tots junts.
Al reconeixer-la em vaig separar del grup, intentant recordar tot el que havia suposat aquell dia de principis de desembre, entenent que la següent volta que la sentira estaria ja assegut a una cadira davant de l'ordinador de ma casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada