UN MATÍ DESPRÉS D'AQUELLA NIT

Replet de xocolate desfet que fluia, pels meus budells i no per una font metàlica en aquells moments, vaig despertar extranyament un domenge en Lepaa. I jo me considero un gran admirador i fans #1 de Lepaa, però també he d'admetre que era també del club de abandonar la bonica 'Lepaa Retarded Prison' en els caps de setmana, on mai passava res.
Però AQUELL domenge era un domenge especial.

Com la major part del temps, m'amagava darrere del ninotet gris - No connectat - del messenger, però no era l'únic; com la major part del temps, l'emigrant de les terres d'Evo també s'amagava darrere del ninotet gris - No connectat - del messenger.
I com la major part del temps vam (va) començar una conversa:

- Ahir vaig fer d'enfermera

La informació era escassa, ambigua i que deixava a un amb molts interrogants i amb ganes de saber més, però una promesa d'un posterior relat dels fets de forma corpòria va fer que em tragara la fam de coneixement purament xafarder per a unes hores més tard, per a quan ella 's'hagués recuperat'.
Aquelles poques hores no van haver de passar, una estona més tard es presentava dins de l'habitació aquell que mereixia tant respecte, però que un dia com eixe només mereixia interés, alguna broma de crueltat +1 i una mica de betadine.
Per sort, a mi les cases fineses sempre m'aportaven comfort (+3 (tres) aproximadamen) amb la seva temperatura agradable, colors neutres, sòl sintètic, fusta de linies senzilles i portes blanques, i totes aquestes condicions relaxaven (o drogaven) el meu cervell en un estat de banyera plena d'aigua fent que tot fora menys dramàtic.

Com que m'havia despertat relativament promte, per ser un domenge, ja havia fet el meu passeig, però la situació convidava a repetir el passeig per la carretera per tal d'escoltar una de les versions de la història.
A la vora de l'auto-indignació i amb memòria intermitent explicava al ritme de pas de carretera que rodejava el camp de golf (zona d'alt interés per al vent) allò que recordava, amb sabor de 'Finlàndia' 'Last' i probablement 'sour cream and onion' a part d'altres fluids estomacals o fins i tot intestinals.

L'única conclusió del viatge va ser reafirmar-mos sobre els preus elevats del país escandinau que habitàvem, i descobrir un original sistema d'expedició de tirites.
Poc després les peces del trencaclosques van anar juntant-se per a acabar formant en les nostres ments l'imatge més bizarra que podriem haver viscut mai:
- Una font de nutrients per a assimilar
- des d'un emissor més be gutural
- i un home derrotat per la vida
- tot en la cruel nit de la tranquila Lepaa...

Una de les històries més recordades.

En quant als dies de després:
- She had to clean all the car clothes
- I know, I can remember that. She was not happy about it.
- And after, she couldn't manage to put them in the same way. And I tried to help her while Marc Anthony was singing loudly.
But finally was kind of party, she was dancing on her knees inside the car.
- Lepaa was just sooooooo much fun.
- Even puking can be fun! Hehe, not that, but the day after puking can.
- Jepp, if you are not the one who has to do the cleanning up.