dilluns, 18 de maig de 2009

TELE-RECORD

Dissabte nit.
Si hagués estat a Finlàndia probablement estaria lluny de casa.
O prop, però no dins.
El passat estava dins de la meua casa de veritat.
Poik descansava al sofà del costat.
Jo amagava els peus entre coixins marrons.
Em sentia prou bé per haver tret alguna utilitat de la meva persona.
Així que em vaig regalar una (1) tassa de xocolate.

mmm

Xocolate...
Feia que recordara el Xocolate Valor que s'amagava a l'altre costat de la paret on dormia.
Que va fer-se líquid però dens per a fer encara més dolça la nit màgica de les aurores.
La recordava com si hagués sigut el dia d'abans.
Mirant les estreles i, de sobte, les llums del nord van vindre a visitar-mos.
A nosaltres.
Que haviem creuat tot el país per a descobrir-les.

Però ara estava lluny d'allà.
Encara que si hagués estat prop la llum del Sol no ens permetria gaudir-les.
Tot un espectacle, de totes formes.
Es crea en mi el desitg de viure el Sol de Mitja Nit.
[un (1) desitg que ja fa temps que viu dins de mi]

Tornant al menjador mitg-amoblat de casa.
L'ordinador descansa sobre els meus genolls.
El soroll de la televisió em fa companyia.
Aquell dia, tota Europa es reunia.
Com ja va passar fa uns mesos.
Però ara per a cantar.

Ei!
Es pot saber que porta eixa al cap?!


De pell clara.
Camiseta cenyida.
Pentinat més que estrabagant.
Replet de símbols nacionals.
Figures representatives.
I el cap d'Europa.
Aquella esfera que representava meridians i paral·lels girava a la front de la noia.
Un (1) somriure es va dibuixar en la meva cara.
I la meua veu va eixir de dins:

- Yo vaig estar allí!

Seguida d'un (1) so gutural fet amb la boca tancada.
Com els nens quan volen aconseguir alguna cosa de les seves mares.

Jo volia (vull) estar allà.
Al peu de l'esfera.
I viure altra volta aquells mesos.
I viure altra volta aquell viatge.
I viure'l amb la mateixa gent.
(pot ser afegint-hi algú més)...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada