divendres, 4 de setembre de 2009

A LA PANTOJA

Faig un parèntesi en la meua vida a Evo per a recordar una altra escapada, més lluny de Lepaa, fins a Karelia del Sud.

Vam arribar allà amb la primera neu, quan vaig eixir de casa amb el pijama, només les faroles il·luminaven el carrer i feien aquell efecte que m'agradava amb les branques dels arbres, dibuixant un cercle d'ombra per la vegetació.
Tot estava (o estaria, quan hi hagués més llum) blanc i un somriure em va omplir el rostre, la meva xancla va xafar el terra fred i es va enfonsar fins a cobrir-me el peu, no m'ho podia creure, hi havien uns quants centímetres de neu i vaig dissenyar a gran velocitat el protocol a seguir:
- Correr, a avisar a la gent que, abans de les set (7) del matí estigués desperta
- Tornar a casa
- Posar-me les botes (encara que anara en pijama)
- Agafar la càmera de fotos
- Fer totes les fotos possibles en els 20 metres de trajecte.

El dia no hagués pogut començar millor, encara que en preses i amb pena per haver d'abandonar una nova Lepaa, blanca i més tranquila si cap, vam arribar a la Rautatiasema de Hämeenlinna, vam menjar una deliciosa pulla de la cafeteria a la qual també menjariem dies després i més fotografies.

El viatge en tren era llarg, però la finestra ens retransmitia tot el que passava fora i ens divertiem repetint els extranys noms de les ciutats entretenint els aborrits passatgers. Un dinar fet de lo millor de la terreta i vam arribar a Joensuu.
Vam esperar una estona fins que una bicicleta amb un fardell menut i de color roig damunt va apareixer sobre el relliscos sòl de la ciutat, i una volta en el centre ens vam trobar amb l'altra peça de la UV, també sobre rodes, i tampoc motoritzada.

La sensació que teniem la familia no podia ser millor, una ciutat més animada de lo que estavem acostumats, neu per tot arreu i una companyia més que bona.

I per a sopar,

Pollastre
Ceba
PataQUes
Champinyons

I amor, por qué no decirlo.

De nou me van aconvidar,
esta volta no estavem (estarem) tant lluny,
però hi ha coses que no canvien.
Ni el menú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada