dimecres, 15 d’abril de 2009

UN ESPAI EN BLANC

Aquella tarde no sabiem què fer i per alguna raó vam acabar davant de la biblioteca, anavem a fer el projecte, no sé com perque als portàtils no teniem els programes que necessitavem, però era una (1) forma de disfressar una (1) vesprada del GeoChallenge que tantes hores ens va robar... i regalar.
Les visites esporàdiques i puntuals dels altres estudiants finesos que tractaven d'aprendre la nostra segona llengua ens feien pensar que era hora de fer feïna.

NO

Un (1) dia és un (1) dia; tant cert com que dos (2) dies són dos (2), i tres (3) dies són tres (3)... així fins que: un (1) projecte HAURIA DE ser un (1) projecte (al final, de fet, va ser).

Skype.
Només el gastava per a gent perduda per Espanya (ben pensat, la gent d'Espanya no estava perduda, jo ho estava... i què be s'estava perdut!), i amb ella. Vam substituir la mistela per la pantalla de l'ordinador, els aperitius salats de patata en forma de roda per puntuals missatges de text i les hores que passavem junts cada dia per comentaris d'activitats del Facebook.
Tot açò feia que no em sentira tant distanciat, pot ser més prop.

- Anirem el cap de setmana següent
- Quants?
- Quat... ... ... cinc (5)
- Espanyols?
- Sí!

I parle com tu!

Una (1) frase que se m'ha quedat grabada, i que encara a dia d'avui em projecta un somriure a la cara [i segur que a ells també].
Aquesta aventura va arribar al mateix temps que la neu, meravellats per la blancor i tristos per no poder gaudir-la els primers dies a Lepaa no canviavem plans perque prometien els que teniem.

A la ciutat que tanes voltes havia llegit per internet durant el periode d'examens del gener anterior, un (1) abraç water-proof, talla-vents, acolxat, slippery i inestable ens va unir des d'aquell tres (3) d'agost quan ens vam despedir al caloròs i polsòs aparcament improvisat perduts per 'Els Ports'.
Envoltats per la voràgine de les ciutats, de la qual feia temps que no gaudiem i que, si no fora perque estavem amb veterans de la zona, pot ser m'haguera espantat, vam trobar-mos amb el vuité (8é) de la UV per Finlàndia, aquell que ens acolliria en la seua casa, transformant la seua habitació en un motel de cinc (5) estreles i aprenent a conviure amb gent que mai havia vist i en la que mai havia compartit sostre (amb mi sí, si es pot considerar sostre la lona de la tenda de campanya).

PERFECTE

Quatre (4) dies que van ser mil (1000), i tots ells especials, sense aborriment, coneixent a gent de la que encara guarde records i fotos, moltes fotos: amistats de Facebook (i qui ens anava a dir que a un (1) d'ells l'anavem a transformar en el nostre igual i acabaria visitant-mos a la perduda però màgica Lepaa).
Difícil serà d'oblidar aquell cap de setmana perduts per l'est finés, sobre tot, difícil serà d'oblidar com, amb raó, la neu es va convertir en merda blanca (voladora) als quatre (4) dies d'haver vingut a visitar-mos.

Dèu sap (o no) que ho vaig intentar...
però no va poder ser...
aplaçaré, de moment, la tornada a Joensuu...
la ciutat de la festa, les bicicletes, els trineus i els amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada