diumenge, 19 d’abril de 2009

VIATGE AL SOL

La meva motxilla negra es preparava, com cada cap de setmana per a afrontar un (1) repte de presions internes lluitant contra tot allò que jo volia fer-li guardar per anar a-saber-ón. De fet, poc importava el destí, perque anara on anara la quantitat de roba que hi cabia era prou limitada i només en funció del temps que anava a passar fora de les quatre (4) parets de la meua (nostra) habitació en prenssava més o menys.
Però mai va faltar, penjat a fora de la bossa, el sac de dormir, aquell petit sac que ni molt menys protegia del fred, amb una llegenda impresa en color blanc que s'ajudava només de la simbologia dels expresius smileys m'assegurava unes nits comfortables damunt de qualsevol superficie.

Les limitacions econòmiques a les que ens afrontavem, per una part per haver viatjat a un (1) país amb un (1) nivell de vida superior al que estem acostumats, i per l'altra per no gaudir de la subvenció que en algún paper van gosar indicar que les donaven a l'octubre, no ens asseguraven un (1) còmode llit sobre el que dormir totes les nits fora de les carreteres de Lepaa, però sí que ens prometien un (1) sostre i calefacció.
Pot ser hi havia sort i ens esperava llit per cápita,
pot ser algú havia de compartir,
pot ser haviem de juntar dos (2) llits,
pot ser algú dormiria sobre un (1) colxó enterra,
pot ser obtindriem una fabulosa eminflex
pot ser el colxó d'enterra s'havia de compartir entre quatre (4) persones,
pot ser no hi havia colxó.

Per això, encara que no hi hagués colxó disposavem de fantastics sleeping bags que ens regalaven unes hores de sòn perfectes.
Cal senyalar que els sòls dels interiors de les cases fineses son especials, no sòn ni de ceràmica ni de gres, ni porcelanosa ni parquet, ni moqueta ni ciment. Eren unes superficies lleugerament plàstiques, una mica brillants i generalment de color gris, fusionant-se amb els colors hivernals, encara que també vam provar-ne de color blau.

El tipus de sòl, la calefacció i (com sempre) la companyia feien del dormir enterra tota una experiència...


... experiència que no visc,
des d'un (1) primer (1er) de gener del 2009.
Quan, per uns dies,
vam allargar la nostra vida a Finlàndia
perduts per la 'pell de bou'.

2 comentaris:

  1. Recordar que, com tu vares escriure en una entrada anterior, ixos sols eren el perfecte espai per q creisqueren milers i milers de fongs. Així que caldria tindre'ls en compte com a companys de "dormir"

    ResponElimina
  2. Pero els nostres amics eucariotes només viuen en ambients humits i bruts com la nostra dutxa.
    No te metas con la familia de Hämeenlinna!

    ResponElimina