dimarts, 21 d’abril de 2009

XOCOLATES A MITJA NIT

Feia poc temps que ens coneixiem, vam arribar entre dimecres i dijous però la convivència dels primers (1ers) dies es va fer notar entre nosaltres al mateix tems que intentavem aprendre els noms, al menys a pronunciar-los, perque encara faltaria molt per a saber com s'escribien.
Encara que ben pensat, l'excusa de la convivència és només un (1) eufemisme de: festa + alcohols regionals del primer (1er) de tots els dissabtes que anavem a compartir junts durant els següents quatre (4) mesos.

Aquella va ser la primera (1a), però no la última, encara que sí de les millors. Com que la nostra casa ja havia sofrit les consecuències de nits de bogeria i ja no es distingien massa be els colors de les superficies, i les tasses s'acumulaven a la pila, vam traslladar la festa a casa de les xiques, l'A1.
També, de pas, em deixaven a mi gaudir del silenci i la tranquilitat per a poder estudiar la meva estimada microbiologia, que va vindre en mi des de l'aeroport de Barcelona a la més profunda Lepaa.

Trenta (30) minuts vaig aguantar soles a casa, ja havia perdut prou el temps tancat a l'habitació molt de temps acompanyat per l'apaciguada companyia italiana que m'oferia esporàdics comentaris de l'entorn i les situacions que es vivien en ell.
Quan vaig obrir la porta de la casa, les sabates s'acumulaven com mai havia vist, i la gent s'apalancava fins i tot davant de les portes de les habitacions perque no hi havia espai suficient en el menjador per a albergar aquella reunió de nacions unides.

De repent em vaig vore amb una (1) tassa blanca, menuda a la mà que estava sent omplida per la botella que havia vingut de viatge acompanyada per les noies lituanes, obsesionades en que tots probarem l'elixir de la seua terra, i així vam acabar tots, bebent de la mateixa menuda i blanca tassa fins a acabar amb una (1) rodantxa de cogombre a la mà, amb textura estriada i que va ser motiu de riure fins morir de la meva persona.
Tard va acabar... i pronte em vaig despertar al matí sgüent, canviava l'alcohol de consum per l'alcohol producte de la fermentació anaeròbia, i tantes altres substàncies ballaven entre les fulles dels meus apunts, intentant ser memoritzades per al dia següent.

SAUNA

Doncs gaudiu... que jo em quede acompanyat de mi mateix... encara que faig un petit STOP per a escoltar (i visualitzar) les aventures d'un (1) pobre i solitari robot enviat a la Terra de l'any tresmil (3000) per a netejar-la, acompanyades per les dolces explicacions d'una (1) mare.
Més tard van aplegar, amb aquelles grosses saltxitxes i alé de cervesa, jo encara continuava però vaig parar per a escoltar tot el que havien fet durant la tarde.

- Lake?!

Si senyor, allà que van anar, a submergir-se en les gèlides aigües dels llacs finesos, hauré de probar-ho.

TEA TIME

De nou, em quede asoles a casa, les noies ja havien habilitat de repent el seu apartament per a mantindre tots junts una (1) assossegada xarrada per a coneixer-SE millor. He d'anar a buscar a Paulinna per a vore que he de fer per a anar a Evo, on passaré les següents semanes. Són les deu (10) de la nit (22) i encara s'atisbe una claror a l'horitzó, ja sabia que els estius polars es caracteritzaven per la seva llum...
Torne, no sense dir bona nit a tothom i després d'una estona me'n vaig a dormir, em despertaré promte i estudiaré pel matí.

Però encara no havia tingut temps de reflexionar sobre el que m'estava passant (i sobre el ditxós examen) quan vaig sentir el timbre de la porta, vaig eixir acompanyat per Mickey Mouse per a descobrir les noies Lituanes portant un tassó ple de galetes i xocolates... per a mi!

Per a estudiar! Però en compte de gastar-los per a això, vaig decidir utilitzar-los per a sentir-me, a més de tresmil (3000) kilómetres de casa estimat, com em sentiria durant tota la meua experiència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada