07.20

Sone l'alarma, la del meu mòbil samsung, l'única melodia que sento pels matins que signifique que tinc classe, en cas contrari també sentiria una cançò provinent d'un altre mòbil, i hauria dormit, segurament, en un colxó compartit entre mil enterra.
Supose que deu fer 20 minuts que somie en soletat dins de l'habitació, l'altre ja se'n haurà anat a treballar.
El Sol entre per la finestra i se cole entre el blanquinos teixit de la cortina, o no, perque ni tan sols sortirà avui, o s'amagarà darrere dels núbols, o crearà il·lusionants efectes òptics.
Busco pel desordre de l'escriptori la funda de la càmera, perduda entre roba mitg bruta (però que encara puc gastar), papers de l'últim viatge, fulles seques i algún sobre per al refredat. Per sort sempre està a mà, m'arrime a la finestra i enquadre l'objectiu amb la paret d'un bloc de cases del fons centrant els arbres en la fotografia. Pot ser el meu pijama es reflecteix al cristall.
Trio roba d'avui, i com sempre, és la primera que trobo, serà suficient amb un jersei, camiseta de màniga llarga i pantalons, toalla i el necesser amb tot dins.

Obric la porta blanca, encara que no està tancada en clau ningú entre, segut a la taula Robbin beu de la seua tassa mentres Jurjen està fent-se alguna cosa per a menjar, els dos vestits davant la lasciva mirada d'Esther, recolzada en la paret i nua.
Morning..., els salude encara mitg dormit mentres entro per la porta amb el símbol de la dutxa en color groc, em responen. Pot ser Robbin ja fa temps que està cridant per casa, depen dels dies, encara que l'estat en el que se desperte canviarà més vegades durant la jornada.
Les xancles m'acompanyen fins a la porta corredera de la dutxa, el petit passadís tapissat en plàstic blau és ara gris, i ben conegut és que a Finlàndia creixent molts fongs.
Els meus peus senten la textura rugosa del plàstic, temperada i encara seca abans d'obrir l'aixeta, sabent que hui no hauré d'esperar (com sempre) a que l'aigua arribe a una temperatura agradable.
Regulo la calentor de l'aigua, pot ser avui la preferixo més càlida que ahir... sempre perfecta i sense eixa veu repetint CULPA CULPA CULPA al meu cap, que va desapareixer al veure tota la quantitat d'aigua de la que disposen en aquest país.

Surto de la dutxa, Rob anglés ha baixat i me diu bon dia, gràcies a dèu l'he entés. Maciek s'ha posat ha desdejunar esperant el seu torn de dutxa, mentres jo entro a l'habitació, m'acabo de secar el pèl (sabent que Katharina també se sorprendria avui de que estiguera humit).
Els calcetins blancs i negres recullen els meus peus encara una mica banyats, per a tornar-los a posar dins de les xancles encara humides.
La tassa blava que tant de temps ha passat perillant a l'equilibri de l'escriptori em dona una mica d'aigua, és hora d'anar a classe.

Les botes canvien les xancles en companyia, en aquell estret passadís a l'entrada de la casa, i fent equilibris acompanyat d'altres habitants del B4 surtim de casa.
Pot ser una poma m'espere davant de la finestra, pot ser les temperatures han baixat massa i ja només son branques el que algún dia va ser un pomer de fruites roges i grogues.
Per la rodona finestra, tapada amb una senyal blava es veu el cap de Jordi i François, que estan preparats per a anar a classe també.
També veem unes quantes de les xiques surtint de casa, del seu edifici i, ingenuament gire el cap per a comprovar que Irene tampoc estarà llesta avui.

El camí a Opisto es fred, amb vapors de la tassa de Jurjen i l'halé dels nostres pulmons, pot ser avui girem a la dreta en el primer camí, per a seguir el camí de xipresos, pot ser preferim visitar l'om que hi ha més abant.
Els fumadors se queden a la porta de l'edifici, assaborint els últims mints de llibertat mentre els demés muntem els dos pisos per a trobar-mos en l'impresora i el gran plotter sense ningún tipus de protecció. Avui tampoc ningú exprimirà la seua tinta i el seu paper.
Entrem a la sala d'ordinadors, Katja està esperant amb el seu somriure discret a la cara i Erika i Dovile s'asseuen a la fila d'ordinadors darrere meu. Pototito ja ha encés el meu ordinador i està preparat per a rebre el meu:

leesbrios
dribluso

Facebook, i després ja més avant obriré el VectorWorks.

Avui ha començat igual que ahir, i igual que demà. Millor així, perque assegure que serà, un DIA més, un gran DIA.