UN PARELL (NO)MÉS

Em sentia com a Helsinki, com si hagués estat tombat enterra dins d'una (1) cabanya per a dos (2) persones però compartida entre cinc (5), a la qual vam aplegar amagats i carregats de maletes i bosses que van fer, entre tot, que la paperera hagués dormit al carrer, i encara que no ho vaig comprobar, no pareixia una (1) experència que viure.
Però ella ja se'n havia anat al lloc on li corresponia, m'agradaria pensar que encisada per aquella màgia finesa que només els tonttu autòctons poden transmetre, on l'esperaven els seus companys de vivències dels quals desitge que foren iguals que els meus, igual que ella.

Amb aquells pocs dies de convivència vam tindre temps de coneixer-mos, de suposar una (1) nova amistat pel Facebook i un (1) contacte més al grup Lepaa del meu messenger. Però encara que en el curs següent ens hem de tornar a trobar, allò no podia quedar d'aquella manera, van sorgir plans de viatges que mai vam fer, clar que això no supose cap problema, i tal com diu aquell refrany: 'Si Mahoma no va a la Meca, la Meca va a Mahoma' (Wow! És bilingüe) va vindre a la terreta, ben acompanyada per una (1) viatgera de l'orient, que tant prompte és transformaria en dues (2) a l'adicionar el toc brasilé, inclús tres (3) encara que per poc temps.

I ja que venia, haviem de trobar-la,
lluny de les llaunes de cervessa que s'apilaven entre els pocs centímetres quadrats lliures que restaven a la cabanya,
lluny del fred de la capital finesa,
lluny del restaurant que ens va captivar amb els sabors d'Escandinàvia i la tranquil·litat de les seues espelmes,
lluny de les llargues nits de la tardor,
lluny dels autobusos nocturns gratuïts,
lluny dels passejos per ací i allà,
i prop de l'orxata, la traca i el Carme.

Contenta per haver vingut,
contenta per passar uns dies a casa,
contenta per haver de tornar,
i... TRISTA?

Dos (2) mesos són quasi una eternitat!
Encara quede molt per viure, i més per riure!
Perque nosaltres, en eixe temps, la meitat (0.5 = 1/2) del nostre periode, vam anar i tornar a la nostra capital, a la ciutat de la festa, a la capital veïna, i a la de Joulupukki i Lordi.

Així que vull que torne, que gaudeixca i que ja arribarà el moment de deixar eixa vida... però encara falte moooolt.