TU POR AQUÍ

Ahir,
una altra volta.
Encara que estiguem a milers de kilòmetres lluny va saber entendrem tal i com ho va fer fa un temps, i eixa és la raó per la que, encara que faça 4 mesos que no ens hem vist, tot segueix igual que l'últim dia, on les nostres mans es juntaven dins de la butxaca del meu abric mentres el mamut del K-Market contemplava la situació oscilant al ritme de les peues passes.
Tal volta no només era esta la raó per la qual m'entenia tant be, pot ser ella pensara el mateix que jo, que fa quatre mesos (i quatre més) ens va canviar a tots la vida, a uns més que a uns altres, i vam trobar coses noves,

bones.

I gent nova (i bona) que avui en dia és pot ser més important que la que s'amague (en termes d'amistat) darrere de les portes benicarlandes.
Doncs sí, però que anem a fer-li, si per molt que el mon siga finit no tenim com menejar-mos al voltant d'ell. Encara així jo sé que arribarà el dia en el que ens tornem a juntar, en un lloc on no hi haja massa per fer, amb una cuïna i poc menjar, un portàtil, una càmera de fotos i conexió a internet, i tornarem a fer allò que fa tant que no faig.

riure?

pot ser no diria tant... pot ser.

Clar que de moment encara seguim 'junts' (la part bona de la modernitat tecnològica), per tant, m'aconforme en el que tinc, esperant un tindré que sé que aplegarà.