MÀSCARES

Ahir... festa? Podria dir-se que sí, després de l'últim fracas tornavem a intentar-ho encara que ja sabia jo que molt be no anava a sortir... premio.

I com que ja sabia el que venia vaig decidir convertir-me en allò que era allà, un penja-robes sobre el que es podia posar qualsevol cosa, però clar que no anava a arribar a extrems com els de Finlàndia... i pot ser eixa era la raò de que estiguera tant a gust, allí podia vestir com me donava la gana, amb un barret roig amb orelleres, un mamut penjant de l'abric, un calcetí de cada color, les banyes de ren, o el collar de tonttu.
Resultat: camisa de ratlles, jersei hortera dels 90s quee stava amagat al fons de l'armari, pnatalons vaquers i sabates negres, què més podia demanar?

Alguna cosa faltava...

I és que no vaig poder resistir-me
a l'encant dels barrets de llana.