SI QUIERE GOZAR

Era vell, però no sabria dir de quin any, roig i d'una marca luxosa, però mai va arribar a ser una gran estrela... va acabar sent un cotxe arrendat a meitat de preu per tres joves lluny de la civilització, amb temps lliure i afició comú.
Sempre esperava trobar-me'l sobre les 19.30 mentres acabava el meu passeitg diari als voltants del que es transformava en el meu dia a dia, quan caminava pel costat dels tolls que anaven congelant-se amb els dies i dels que jo trencava la fina capa de gel de la superficie per a comprobar la seua resistència, perque be sabia que em moria de ganes de posar el peu damunt i esbarar pel cristall del fred.

No seria just dir que només aquells tres eren els que s'aprofitaven del que significava tindre un mitjà de transport en un lloc lluny de la civilització (i dels supermercats), un estudiat sistema tarifari monopreu oferia a tot aquell que s'acostara una estona, no només de movilitat, sino també de diversió garantida.
Els millors 3€ que podia gastar en Lepaa (encara que era, després de l'alquiler, el recurs més car que havia de pagar amb assiduitat) ja que no eren massa les possiblitats de gastar els diners de la Generalitat, el govern i la Comunitat Europea.
Em veig assegut al seient del copilot, amb la guantera a punt de trencar-se i un comandament per a l'equip de música que portava incorporat a l'esquerra. Pot ser aquest era el be més preciat que sostenien les quatre rodes (a part, és clar, de les ànimes que ocupaven els tapissos grisos), el lector de CDs guardava al maleter tot tipus de música: Mr Gangster (amb un record especial per a mi, una volta més, del dia 16 de desembre), Paradisio (una estratègia comercial a la que tot el continent va socombre amb ritmes electrònics i adictius amb perruca blava i errades ortogràfiques), Marc Anthony (aquell al que mai escolte però que va provocar moments llunyans a la cordura més d'una volta), BSO, WOW (contenint els records musicals mñes importants de tota l'estada a Finlàndia), música electrònica i francesa.

Pot ser per això ens cridava tant l'atenció aquell pobre motor amb rodes, perque amb el seu so evocava a situacions que només podien donar-se en condicions d'espai (i pot ser oxígen) limitat. Ens va portar a Hämeenlinna i d'allí a Lepaa, una i altra volta, però sempre m'encantava mirar per la finestra... i des d'aquella finestra vaig vore per última vegada la Orange Cloud que dibuixava l'ivernacle al costat del llac, i les cases que tant poc m'agradaven perque espantaven la intimitat dels seus habitants.
Dins vam anar 2, 3, 4, 5, 6 i 7 i totes les voltes especials (pot ser, les que menys, quan erem cinc, però açò no significava que haviem de deixar de cridar i moure els braços amb torcions imposibles i moviments que no cabien al reduit espai de les tres portes.

- I l'olor?

Un moment desagradable, però que m'hagués encantat viure... però vaig viure balls de saló en l'interior com a consecuència qui sap si provocats per una tòxica i elevada concentració d'sprai perfumant.

- I també va ser blanc.

...
...
...
Sí
...
...
I em va encantar!
Encara que açò va desembocar en un malestar (l'únic!) que va durar un matí

HO TORNARIA A FER

Per què no?

Però també el vam substituir:
- Pel cotxe blanc que relliscava en la neu en una perfecta, tòpica, típica i utòpica vesprada finesa
- Per l'autobús que a votles ens va portar al mòn real
- Per la furgoneta, aquella que una volta vaig decidir clasificar en tres sectors, i que ens va portar, no només al cap (cul?) del mòn, també a(l?/un?) viatge. Aquella setmana va ser memorable entre totes, i a recordar com la que més.

Moments especials:
metge + Rax
sopar de nadal,
d'anar a buscar,
anar a portar,
i no anar a tornar.

De les compres,
de l'aborriment,
i de la ciutat.

De principis de viatges
i d'adèus.

VIAJE CON NOSOTROS...