Els nadals s'apropaven i encara només haviem vist petits reflexos del que suposava la festa en el país d'on és originari, ja que Lepaa podia a voltes actuar com una (1) presó, s'anaven sentint invitacions a festes PikkuJouluu, i poc faltava per a la primera (1a), que es feia coincidir amb l'aniversari d'una (1) de les nostres guies de la nova vida, encara que el meu tracte amb ella va ser quasi nul.
El dia quatre (4) de desembre va aplegar, com les postres del viatge a Stockholm i com a preludi de la marxa dels primers companys a la nit següent, per això haviem d'aprofitar-la al màxim. Ens vam dirigir a la casa que mai haviem estat però que tal i com ens imaginavem, venia precedida d'una (1) muntanya de calçat i una pila d'abrics tot unit en un (1) petit rebedor on també es juntava la porta del bany.
Festa per a remarcar que, com no, va acabar amb passeig a les tres (3) pretenent que l'alcohol que quedara dins dels nostres organismes tractara de fugir, però finalment vaig arribar a casa. Obric la porta que sempre havia estat oberta, al menjador l'anglés que vaig coneixer el primer dia i el xic finés que ens proporcionava diverssió de taula xerraven mentres jo els deia bona nit i em disposava a entrar en l'habitació...
NO. La porta estava tancada... per què?!... bé, per què ja ho sé... però... JODER!... bé... això precisament era el que estava passant...
Faig com que no ha passat res per a no causar alarma social i vaig a demanar ajuda... clar que quin tipus d'ajuda se'm podia proporcionar? Cap.
Esperar era la resposta.
Així que allà em vaig quedar, intentant incluir-me en una (1) trista i apagada conversa que pretenia recordar tot allò que havia succeit en els últims mesos...
Torne a passejar, sol, em pose les botes i vaig a buscar resposta en la natura. Ja havia estat inmers en la nit finesa pel bosc una (1) volta, i va ser divertit, així que no entenia per què ara no ho podia ser.
Vaig arribar al B4 de Taloustie i vaig entrar, comprovant de nou el pany de la porta silenciosament, al menys, no volia molestar. I com que vaig obtindre la mateixa negativa que anteriorment vaig fer del sofà (l'únic còmode en les quatre (4) cases d'Erasmus), els sucedanis finesos dels Doritos i una guia de viatge per Escandinàvia els meus amics, fins que a les set (7) vaig tancar els ulls...
només deu (10) minuts...
... que van ser quaranta (40).
La cara del xic dels canals i les bicicletes amb aromes censurats somreia davant l'estampa d'un (1) projecte d'humà llençat damunt d'un moble de diseny es va apareixer davant meu, i no vaig poder obviar-li la raó per la qual descansava al costat de la finestra.
Va cridar a la porta de la meua habitació i una cara mediterrània encara somiant va obrir la porta, i al veure la meua va canviar la seua expressió per una de culpabilitat, sorpresa i disculpa per parts iguals mentres jo em canviava la camiseta per a acudir a una de les últimes lliçons de Photoshop.
Vaig entendre que només havia sigut un (1) problema de memòria,
i lluny de sentir-me irritat,
aquella situació només em provocava riure.
i lluny de sentir-me irritat,
aquella situació només em provocava riure.
Com altres vegades que no m'havia gitat a dormir en la meva vida, vaig assistir a classe amb tota l'energia que em quedava, vaig divertir-me dinant i vaig anar a l'última classe del dia... i de l'assignatura.
Disculpes de nou.
Encara que se'l veia preocupat, també li feia somriure el que ens acabava de passar, i pot ser era perque els dos sabiem que 'La confianza da asco',
així que allà que vaig anar jo,
a fer flors de paper de seda,
a sostindre una càmara aliena,
a assaborir el dolç sabor dels nadals de la terra,
a dormir.
- I won't disturb you
Creus realment que obriré els ulls si algú fa una (1) festa dins de l'apartament?
I vaig descansar com feia temps que no feia... fins a les set (7).
Tres (3) hores de somni que van acabar amb un tranquil despertar, amb un 'saps on estas', que em va sentar tantíssim bé que vam anar directes a submergir-nos en el binomi seguretat-diversió infantils.
Estava tranquil i a gust, perque no havia de molestar-me, perque rrealment no m'importava, i perque va ser un dels despertars més dolços que allà vaig tastar.
així que allà que vaig anar jo,
a fer flors de paper de seda,
a sostindre una càmara aliena,
a assaborir el dolç sabor dels nadals de la terra,
a dormir.
- I won't disturb you
Creus realment que obriré els ulls si algú fa una (1) festa dins de l'apartament?
I vaig descansar com feia temps que no feia... fins a les set (7).
Tres (3) hores de somni que van acabar amb un tranquil despertar, amb un 'saps on estas', que em va sentar tantíssim bé que vam anar directes a submergir-nos en el binomi seguretat-diversió infantils.
Estava tranquil i a gust, perque no havia de molestar-me, perque rrealment no m'importava, i perque va ser un dels despertars més dolços que allà vaig tastar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada